Al BOE d’aquest passat dissabte 11 d’abril es va publicar una ordre ministerial que, segons s’indica en el seu preàmbul, té com a finalitat desplegar els articles 10,11 i 12 del Reial decret llei 11/2020, de 31 de març (RDL 11/2020), pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front al COVID-19. No obstant això, la realitat és que incorpora mesures que escapen a les conseqüències directes de la crisi del COVID-19.
En l’apartat 3 de l’article 4, en el qual es detalla el programa d’ajuda a les víctimes de violència de gènere, persones objecte de desnonament del seu habitatge habitual, persones sense llar i altres persones especialment vulnerables, s’obre la porta a afectar habitatges de titularitat privada davant la impossibilitat de donar cobertura a la necessitat habitacional dels col·lectius vulnerables descrits, ja sigui mitjançant habitatges de titularitat pública o privada, prèviament cedits voluntàriament a l’administració pública. Una afectació d’aquestes característiques només es podria dur a terme per mitjà d’un procés expropiatori, motiu per qüestionar la constitucionalitat de la mesura.
Així, s’incideix de manera directa en el dret a la propietat privada i no es descriu quina és la vinculació de la crisi sanitària amb el col·lectiu de destinataris del programa d’ajudes. Més aviat sembla que des del Govern s’està utilitzant l’estat d’alarma per legislar, per mitjà d’una norma de rang normatiu inapropiat, sobre matèries sobre les que no ho haurien de fer en afectar un dret fonamental com és el dret a la propietat privada, protegit a l’article 33.1, que porten a dubtar de la constitucionalitat de la mesura.
En aquest sentit s’ha expressat el Consejo General de Colegios de API de España, que ha enviat aquest comunicat als mitjans de comunicació per advertir del tema.
