Asha Miró
Al cor de la nostra ciutat, a la plaça Universitat, s’alça un edifici emblemàtic, que ha estat testimoni de moments ben importants de la nostra història. Parlem de Finques Forcadell. Avui em trobaré amb el seu director general, l’Ivan Vaqué.
És divendres i l’oficina està en silenci, després d’una setmana frenètica de feina, coincidint amb la tornada de vacances. L’Ivan, comença a parlar entre glop i glop de cafè. Vaig descobrint-lo mentre conversem i me n’adono que darrera hi ha un home amb molta experiència, amb un llarg recorregut i amb mil i un aprenentatges. Sap transmetre les coses més complicades, fent-les senzilles i planeres, amb gran vocació de mestre.
M’ha captivat amb la seva paraula, amb la seva capacitat d’innovar i amb un do de predir el futur d’un sector de què ell n’és un gran coneixedor.
Quina és la història i els orígens de Finques Forcadell?
L’any 1958 Salvador Forcadell i la seva dona Carmen Company van establir la primera oficina de l’empresa a peu de carrer. Va ser a la ciutat de Barcelona, al n. 75 del carrer Tallers de Barcelona, al segle passat. Tots dos eren de Breda i van decidir venir a Barcelona i començar una nova activitat com a petits constructors. Volien començar comprant solars de poc volum per passar ja als anys 60 a construir edificis de més envergadura. Hi ha molts edificis a Barcelona que van ser construïts per ells.
Primer, venien o llogaven els pisos a gent que hi volia viure, i després van ampliar-ho a inversors, que els compraven la propietat sencera. De forma quasi natural, van començar a gestionar aquestes propietats, i va néixer l’administració de comunitats. En un inici només gestionaven les comunitats dels edificis que construïen, però de seguida van començar a gestionar altres comunitats, arribant a ser els administradors amb la cartera més gran de Barcelona.
De fet, en aquella època, van aturar l’activitat de promoció per centrar-se exclusivament en l’oferiment de serveis immobiliaris i va propiciar la gestió d’activitats d’administració i comercialització d’habitatges i locals; primer de les finques que ella mateixa construïa, però, molt aviat, també de les de tercers. Progressivament, l’activitat a l’empresa es va anar ampliant; el servei de gestió de patrimonis s’havia completat, també, amb la gestió de comunitats de propietaris. La intermediació havia agafat impuls i l’empresa comercialitzava tot tipus de productes immobiliaris.
A finals dels anys 70, en Carles Vila i la seva dona Carme Forcadell van agafar el relleu en la direcció de l’empresa familiar i amb aquesta segona generació l’empresa va fer un salt evolutiu pel que fa a la professionalització del negoci, tot assentant els pilars d’allò que avui és la Corporació Immobiliària Forcadell. La nova direcció va donar un impuls més gran a l’administració d’immobles i la consultoria, alhora que s’iniciava una política d’expansió i millora de serveis que ja no s’ha aturat mai.
Es pot dir que Forcadell va canviar de línia de negoci, no?
Sí, totalment. Vam passar d’un negoci on creàvem quelcom, ho veníem i desapareixíem, a un negoci on no construíem res, però donàvem un servei únic, en què havíem de ser-hi presents constantment. Amb la premissa de donar sempre un servei de qualitat per garantir la continuïtat dels nostres clients.
Tan bon punt ens vam centrar en els serveis immobiliaris, l’empresa va dur a terme un canvi estructural important en l’organització dels serveis per tal d’adaptar-nos a les necessitats canviants del mercat. Com per exemple, la comercialització d’habitatges, la immobiliària d’empresa, l’administració de finques, la consultoria immobiliària i, finalment, es va anar afegint la corredoria d’assegurances, l’oficina tècnica per atendre les obres i, fins i tot, l’assessoria jurídica immobiliària, un departament jurídic especialitzat en el sector immobiliari, per poder donar resposta als reptes que plantejava la legislació, cada cop més complexa.
I hem arribat a l’actualitat convertits en una plataforma de serveis immobiliaris que pot donar solució a qualsevol necessitat, sempre que hi hagi pel mig un immoble. Ens adrecem a qualsevol tipus de client, tan empreses grans, com petites patrimonials, particulars o veïns d’una comunitat. No som experts en finances, tampoc som experts en legislació, però tot el que tingui a veure amb un immoble ho sabem gestionar.
Tenim més de 60 anys d’experiència que ens avalen.
Sempre parlem de servei, no de construir un producte i vendre’l. Volem donar servei a tothom, des dels grans tenidors que ens confien milers d’immobles per administrar, passant per mitjans i petits inversors que tenen actius immobiliaris per llogar o comunitats i veïns del barri.
Parlem de tu, Ivan. Quina ha estat la teva trajectòria professional abans de Forcadell?
Jo soc enginyer tècnic industrial i vaig començar a treballar en una empresa de productes metàl·lics sinteritzats per l’automoció durant uns 5 anys. Després, vaig estar uns 10 anys a una empresa de distribució de productes elèctrics i electrònics, aquí és on vaig desenvolupar la meva vessant comercial. Distribuíem productes dels principals fabricants europeus, asiàtics, d’Estats Units, tenint l’exclusivitat per a tota Espanya. Jo era assessor tècnic comercial i assessorava equips d’I+D del sector. Viatjava per tot el món i m’agradava molt. La veritat és que m’ho passava molt bé.
I un bon dia, en Carles Vila que és el Conseller Delegat de Forcadell, em va proposar, molt generosament, de participar en la continuïtat de la companyia. I vaig acceptar. Vaig passar per tots els departaments: venda de pisos, lloguers, màrqueting, fins a arribar a la posició de director adjunt a la direcció general per, finalment, ocupar el càrrec de director general al cap de 5 anys.
I senties i tenies vocació pel sector?
La veritat és que no. El sector immobiliari mai m’havia interessat ni preocupat. Mai no havia tingut ni una hipoteca! No en sabia rés més enllà de pagar part del lloguer d’un pis d’estudiants universitaris.
Però tot i que aparentment sembla un desavantatge, gràcies a la visió estratègica del Conseller Delegat, en Carles Vila, va acabar sent un gran avantatge. Jo venia a l’empresa molt fresc, amb idees molt noves, no estava gens influenciat, i tampoc arrastrava vicis adquirits. La planificació i l’experiència del Conseller Delegat em va marcar un camí detallat per ser el 3r relleu generacional en la direcció de Forcadell, i va ser un gran encert que passés per tots els departaments de l’empresa.
Durant aquests més de 60 anys, l‘empresa ha crescut, tant en sentit literal com en professionalitat i competència. Les actuals necessitats directives de l’empresa exigeixen una nova direcció amb capacitats multidisciplinars i, per aquest motiu, la direcció també compta amb el càrrec directiu de Gerència, ocupat per la Sra. Mireia Vila Forcadell, que compagina amb el càrrec de Directora d’Administració General de l’Empresa. Sense ella i la seva gestió diària seria impossible atendre correctament totes les necessitats del negoci i de la companyia alhora.
Aquesta nova estructura directiva ha permès centrar-me en com podíem ajudar encara més als nostres clients. Perquè, al cap i a la fi, a qualsevol sector o activitat si tu ofereixes un bon servei, els clients el compren. Sempre es així.
I tu entres al sector immobiliari en un moment difícil i complicat.
Sí, el moment era molt complicat. Era el 2011, just després de la crisi i el sector estava molt tocat. Jo havia sentit a parlar de les èpoques glorioses del sector, de les quantitats impressionants de diners que es guanyaven. Però quan jo vaig entrar tot això ja no existia. De fet, fins el setembre de 2014 no es va començar a veure una petita millora. El 2015 i el 2016 van ser millors, però ja al 2019 se’ns va tornar a complicar amb la pandèmia.
Però, fins i tot en aquests anys més o menys bons tot era difícil. El sector estava molt tocat per la crisi i estàvem molt limitats de recursos.
Per acabar d’adobar-ho, el món estava immers en una revolució tecnològica que el sector immobiliari s’havia perdut perquè estàvem aturats sense recursos ni capacitat d’inversió. L’única eina tecnològica que vam aprendre a utilitzar eren les tisores per fer retallades. I ens vam trobar de cop i volta, en un món on tot estava digitalitzat, tot estava automatitzat. Molts dels serveis que oferíem ja no tenien cap valor perquè els podies tenir al mòbil i de forma gratuïta. Ens vam haver de posar les piles, per posar-nos al dia, sense fer grans inversions. I quan semblava que aixecàvem el cap, ens va venir la COVID!
No ha estat una crisi tant dura per nosaltres, comparada amb l’anterior, que era clarament una crisi sistèmica del sector financer i immobiliari, però deu-n’hi-do. Hem treballat molt, hem intentat que ningú perdés casa seva o el seu negoci, per no poder pagar el lloguer. Hem fet molta pedagogia amb els propietaris, per fer-los entendre que la gent no podia pagar, que s’havien de renegociar els lloguers. Aquesta vegada, enlloc de ser els causants de la crisi, crec que hem estat, o hem intentar ser, un agent important per minimitzar part de l’impacte en les persones i crec que els professionals del sector en podem estar orgullosos.
Com s’estructura una empresa tan gran com Forcadell?
L’estructura que tenim és molt canviant. Aquest sector es cíclic, però amb la complexitat que és impossible saber quant durarà cada cicle. Això fa que hagis d’estar preparat per canviar de forma àgil i ràpida. Cal estar molt atents a factors que, a vegades, no són pròpiament del món immobiliari. S’ha d’observar els canvis en la societat, en l’economia i en la política, per a poder anticipar-te i tenir la teva estructura preparada per la nova realitat.
Però per anticipar-te, necessites que la teva estructura sigui flexible i la teva gent també. Encara que tinguem persones especialitzades, si són capaces d’adaptar la seva tasca a una nova realitat, les pots moure de posició i t’estalvies haver d’acomiadar gent i fa que l’empresa aguanti. Pensa que a Forcadell hi ha gent que fa 25, 30 i 40 anys que hi són. Que tenen un bagatge impressionant i que tenen la capacitat de passar, d’un dia ser director de lloguers a ser director d’administració a l’endemà, per posar un exemple. Això em permet moure persones d’un departament a un altre segons ens demani el mercat, sense haver de prescindir de ningú.
Quins són els valors de Finques Forcadell?
El nostre eslògan és “valor de confiança”.
I, realment, confiança és el que volem transmetre. El missatge que volem donar és que portem molts anys aquí, fent una feina ben feta i que no hem marxat ni marxarem. Que els nostres clients poden confiar en nosaltres perquè no els fallarem mai i farem la nostra feina el millor que sabem, per donar el millor servei.
Parlem de l’evolució del sector. Quins canvis has vist en els darrers anys?
De moment, et podria dir que he vist una evolució, no una transformació.
Potser ara sembla que es comença a veure un principi de transformació i, sens dubte, una millora quant a la professionalització. Les crisis porten moltes coses dolentes, però sempre quelcom bo. En el cas del nostre sector, ens ha obligat a ser millors professionals.
Quan tot va bé, el producte es ven sol i els preus pugen constantment, no has de ser gaire brillant per triomfar. Quan les coses es compliquen i es posen realment difícils, els bons professionals són els que sobreviuen. Crec que actualment hi ha molts bons professionals, que saben molt bé de què parlen i els “venedors de fum” han desaparegut en gran mesura.
I si ens fixem en el mercat i en els clients?
En aquest aspecte hem passat per tot. Sortint de la crisi, van aterrar els fondos internacionals, els fondos voltor, que van començar a comprar-ho tot, per després anar apareixent altres tipus de clients menys experts i, al final, una mica de tot. Amb això, sí que s’acompleix sempre el mateix cicle: primer arriben els compradors professionals, després els que ho segueixen de prop i, finalment, la gran massa de gent que segueix per inèrcia.
És un sector on les pors hi són molt presents. Des de la por a invertir fins a la por de quedar-se fora, de perdre l’oportunitat. És curiós perquè és un fenomen perfectament estudiat, que tothom coneix en el sector, i que es repeteix cíclicament.
També ho ha complicat molt el tema legislatiu, la globalització i la internacionalització. Ha fet que tot vagi molt més de pressa. De cop, t’apareix un fons internacional i comença a comprar fins a tenir prop de 30.000 immobles a Espanya i es converteix en el principal tenidor del país. Encara que en termes absoluts, no arriba ni a ser propietari del 10% del parc d’habitatges, tot i que ens doni la sensació que ho han comprat tot.
Ara tens la capacitat de saber quant val el pis de sobre on vius o quant val un pis a un carrer de Hong Kong. I, si vols, amb un parell d’interaccions pots comprar-lo. Va tot molt ràpid i és tot molt global. El nostre sector s’ha obert a tot el món.
Teniu presència a l’estranger?
Actualment no, però abans que jo hi entrés sí.
Havíem tingut oficines a Argentina i Brasil i havíem format part d’un grup internacional anomenat Nai. El 1998 l’empresa signava la seva incorporació a la xarxa New American International (NAI). El 2000 es va promoure la creació d’una societat composta pels principals agents immobiliaris de Portugal i els països sud-americans. Alhora, s’estava negociant amb l’agència immobiliària britànica Lambert Smith Hampton la formació d’una xarxa que integraria prestigiosos agents europeus i un agent nord-americà, Studley. Aquell mateix any es constituïa aquesta aliança sota el nom de Global Property Alliance. Es va assessorar una transacció hotelera a Berlín, es van introduir clients a Nova York i es va assessorar la compra d’un edifici d’oficines a Londres.
Era una època en què tothom mirava cap a fora, en què la gent anava a fer promocions a Polònia i altres països. I nosaltres ens vam aventurar a aquests dos països que et comento.
A nivell de la resta d’Espanya, tenim algunes oficines, però des que vaig entrar, el nostre focus ha estat l’expansió dins de Barcelona per tenir més presència als barris. El nostre negoci d’administració requereix molta proximitat. També ens hem reforçat a l’àrea metropolitana, per donar resposta a aquests moviments cíclics que es produeixen on, de cop, tothom vol viure fora de Barcelona i, al cap d’un temps, tothom vol tornar a la gran ciutat. Una altra peculiaritat del sector!
Tenim oficines a Sevilla, Palma de Mallorca, Gavà, Granollers, a Terrassa i a Mollet. Ens estem plantejant obrir una oficina a Sabadell i ens faltaria Mataró per tancar la corona. Sempre en poblacions grans que és on hi ha el tipus de propietat a qui nosaltres podem donar un bon servei. Dins del pla d’expansió també hi havia Lleida, Girona i Tarragona, però la COVID ens ho ha aturat. Però hi acabarem sent.
Aquesta expansió va molt lligada al fet que l’administració de finques s’està convertint en una “commodity” i al client li és igual qui li faci, mentre acompleixi uns mínims de qualitat i, per tant, l’única manera de fer el negoci rendible és adquirint molt volum per poder implantar tecnologia i fluxos de treball que et permeten donar un servei molt competitiu. Però això només és assumible econòmicament si tens una massa crítica de clients prou gran perquè el cost quedi repartit.
La feina d’administració encara requereix de trepitjar molt el carrer, no?
És una barreja entre moltes tasques que es fan de forma automàtica, sense intervenció humana, perquè sinó no serien assumibles a nivell de cost i no serien escalables. Sempre necessitem als nostres professionals tractant amb les persones, amb empatia quan tenen un problema, fent-los sentir que no són números i, per això, els hem de treure de sobre tot allò que pugui fer una màquina.
Han estat temps difícils. Quin és el secret per superar les crisis?
Bé, restringint molt els costos, estrenyent-nos el cinturo i no gastant en res que nos fos estrictament necessari. En temps de crisi, si vols mantenir l’equip, no perdre la teva gent que és el més important, el que necessitaràs per superar aquest període dolent és deixar de gastar en coses no necessàries. Cal ser forts, i aguantar. Resistir i seguir donant un servei de qualitat als teus clients.
Forcadell sempre ha estat referent en l’aplicació de les noves tecnologies. Com heu viscut el procés i com ha afectat a la vostra manera de treballar?
La veritat és que el procés no ha estat tan ràpid com hagués volgut. Quan vaig arribar, venint del món de la tecnologia, em vaig trobar que no hi havia res, ni un CRM com cal. Tot era molt artesanal. El sector estava experimentant una sacsejada per la irrupció de la tecnologia com molts altres sectors. Jo tenia clar que el món immobiliari podria ser un dels primers en caure sinó s’adaptava. La pandèmia ha provocat que tot plegat es frenés una mica i ens donés una oportunitat. Una frenada que ens ha permès intentar pujar al carro.
Teníem molt clar que l’aposta per la tecnologia era imparable i vam intentar buscar el talent dins l’organització, però la veritat és que després de quasi un any de crear equips multidisciplinars, ens vam adonar que allò no funcionava. Vam buscar gent de fora, experts en tecnologia i vam crear un departament d’I+D. Treballaven tecnòlegs amb gent de la casa. Però tampoc va donar fruits perquè parlaven idiomes diferents.
Finalment, vam decidir separar els dos mons, amb la creació d’una empresa externa: Innomads. Llavors sí que van començar a aparèixer coses interesants com l’App Click for Rent, on els propis propietaris es podien administrar les propietats, o Shopinion, per copsar quin negoci volia la gent d’un barri, quan un local es quedava buit.
L’aposta per la disrupció tecnològica es va incrementar el 2017 amb la creació
de nous projectes digitals de caire innovador i orientats cap a la millora de l’experiència del client. A més de la consolidació de la plataforma Shopinion, Forcadell va desenvolupar en col·laboració amb Stockcrowd un projecte de crowdfunding immobiliari: myFunding. A través d’aquesta eina digital, qualsevol inversor –professional o no-, pot participar en projectes d’inversió immobiliària gestionats per Forcadell.
Amb aquest enfocament extern, es va crear en paral·lel Innomads com a hub d’innovació per promoure el desenvolupament de solucions disruptives generades per startups en l’àmbit immobiliari.
A nivell de gestió interna, Forcadell aposta i impulsa el talent a través d’allò que es coneix com a employer branding, promovent el benestar i l’engagement del empleats, així com la retenció del talent i reclutament de nous perfils potencials. Apostem també per la formació interna amb el curs d’immersió corporativa i el de llengua anglesa. En la vessant més humana i dins l’àmbit de RSC, Forcadell participa en una nova edició de la caminada solidària Magic Line, impulsada per l’Hospital Sant Joan de Déu i per Nadal, el Pare Noel visita les oficines centrals. En l’àmbit d’Immobiliària d’Empresa, apostem pel coworking –espais de treball flexibles-, i tenim primers acords de col·laboració amb operadors de l’envergadura d’Atticco, Utopicus o WeWork, entre d’altres.
Van ser bones iniciatives, però vam veure de seguida que la inversió per posar una startup en marxa era molt gran i vam decidir buscar inversors externs. Això va ser difícil també, perquè el que perseguien els inversors externs eren resultats ràpids, i el que perseguíem nosaltres, millorar el sector, no estaven alineats. I arrel d’això va néixer Sprint, com a vehicle d’inversió en les startups que veiem interessants pel nostre negoci, junt amb altres inversors.
Va ser llavors quan vam obrir Innomads a altres empreses del sector com Finques Bourgeois, Aureli Mas i Fill, Anzizu i Amat, entre d’altres. I ara, seguim buscant altres companys de viatge que vulguin sumar-se en aquest I+D compartit.
Però si una cosa bona ha sortit de tot això, i que era un dels meus objectius, és la de col·laborar amb els que abans vèiem com competidors per poder fer coses plegats, compartir informació i evolucionar plegats. El segle XX va ser el segle de la informació, el XXI és el de la col·laboració, perquè la informació la té a l’abast tothom, i més en aquest sector.
Amb la pandèmia hem vist com, malauradament, molts locals comercials es quedaven buits. Com heu viscut aquesta situació?
Bé, de fet els locals comercials ja començaven a estar tocats abans de la pandèmia, amb l’aparició dels e-commerce i altres factors. Però si mires les dades reals, més enllà de percepcions, veuràs que dels 84.500 locals que hi ha aproximadament a Barcelona, uns 16.000 sempre estan buits per diferents motius. Amb la primera onada, aquesta xifra es va duplicar i vam arribar als 32.000. Era realment preocupant. Ara sembla que la cosa es va posant a lloc.
No hem d’oblidar, a més, que som una ciutat turística, amb molta vida al carrer i que el sector a poc a poc es va reactivant. Un punt molt important són els inversors, que segueixen invertint en locals.
Una qüestió que em té intrigada. Com aconseguiu sobreviure, amb la competència de les grans multinacionals del sector amb presència a Barcelona?
Molt bona pregunta! La nostra situació és delicada perquè som grans si ens comparem amb els petits del sector, però davant d’actors com Savills, CBRE, JLL i similars, som petits.
La veritat és que ells fan operacions molt i molt grans perquè tenen clients internacionals com Amazon, amb els quals han signat exclusives a nivell mundial, que queden encara lluny del nostre abast. Nosaltres som molt forts en el nostre territori, això ens permet col·laborar amb ells, per donar servei a aquests clients defensant sobretot la posició dels propietaris locals.
Ens trobem en un segment de mercat que és petit pels grans i gran pels petits, i és on trobem el nostre espai. Per exemple, en oficines, nosaltres treballem lloguers d’oficines de centenars de metres quadrats. Els lloguers de milers de metres i ubicacions prime són terreny de les grans. I la gran majoria d’oficines, que estan per sota els 100m2 sovint són gestionats per petits API o administradors.
Nosaltres treballem principalment amb el 20% del mercat del parc d’oficines, on trobem un tipus de client al qui podem donar millor servei que ningú.
I sobretot tenim en compte quelcom molt important, que les grans en certa manera ens envegen, envegen la proximitat amb el client que nosaltres tenim. Aquesta proximitat l’hem guanyat tant per la llarga tradició de l’empresa, com per la diversificació de serveis i solucions.
Quina creus que ha de ser la formació prèvia per donar resposta a les necessitats reals del sector, amb bons professionals?
Un dels grans problemes d’aquest sector és que no té una barrera d’entrada i, per tant, qualsevol s’hi pot posar a treballar. A Catalunya encara, perquè si mires a la resta d’Espanya és realment preocupant. Qualsevol es posa a fer d’intermediari. Ens trobem amb molta gent molt poc professional, que no saben què fan i que cometen errors molt greus, amb gran perjudici pels clients. I quasi sempre és per desconeixement, no per maldat.
La formació existeix, però no la obligatorietat de fer-la i això és un gran problema.
Què creus que aporten els professionals immobiliaris a la societat i quin creus que serà el seu rol d’aquí 10 anys?
És molt difícil fer prediccions a 10 anys en qualsevol sector, però en el immobiliari és encara més difícil. El que tinc clar és que no hem de seguir fent el mateix que hem fet fins ara.
Moltes de les coses que oferim, que abans tenien un valor pel client, ara ja no el tenen. Si, per exemple, seguim pensant que som els únics que sabem que hi ha un pis en venda i que som capaços de posar-li un preu, estem en un altre planeta. Avui en dia, existeixen eines de geolocalització i taxació que et troben un pis on vulguis i et donen un preu amb un marge d’error molt petit. Hem de seguir donant valor, valor de veritat, aconseguint que les operacions es facin més ràpidament, de forma més senzilla i, sobretot, més segura, si nosaltres les assessorem.
Una operació es pot fer sense que hi hagi un consultor per mig. Per tant, només té sentit la figura del assessor o consultor immobiliari si afegeix valor a les operacions. El nostre valor és aquesta garantia que com a professionals farem que les operacions tirin endavant en benefici dels implicats, sense sorpreses i amb seguretat. El món empresarial està ple de trucs i trampes, tot i així, hi ha bondat i aportacions positives quan es construeix amb voluntat de millora.
Parlem del col·lectiu API. Ara que en formes part, com veus el projecte?
Com et comentava abans de començar l’entrevista, eren un ens que mai m’havia interessat en absolut, ja que el veia antic, poc transparent i que no aportava res al sector. Amb l’últim canvi i l’arribada del Gerard Duelo i la seva “revolució”, tot ha canviat i, per això, vaig decidir unir-me al projecte.
Estic molt engrescat amb el projecte perquè crec que és necessari. Hem de dotar de transparència i seriositat la professió i, no per guanyar més diners, sinó per posar en valor tot el que es fa i dignificar-la. I sobretot, que el que es faci, sigui ben fet.
Crec que anem pel bon camí. Estem utilitzant la tecnologia i amb transparència, que per mi és clau: “puc explicar tot allò que faig perquè no he d’amagar res”.
Què diries als joves que es volen incorporar a la professió?
És un sector on està tot per fer, on es pot canviar tot i cal renovar.
Especialment els diria que és com qualsevol altre sector, on hi has d’entrar perquè t’agrada, pensant en donar un bon servei i oblidant-te dels diners fàcils, que no existeixen. En resum, centra’t en fer les coses bé, accepta el grau de sacrifici que qualsevol ofici té, sigues un professional i honest, i els diners ja arribaran.
Els donaria el consell que a mi m’hauria agradat rebre: si ets dels afortunats que guanyen diners en aquesta professió, inverteix en actius que generin guanys i, no en motos i cotxes i altres despeses, que fan que els ingressos desapareguin, sense planificar el futur. Perquè avui pots estar guanyant molt i demà res.
En aquest sector avui està tot per fer i el component tecnològic és l’eina sobre la qual construir, per tant, als joves els convé formar-se i treballar sobre les noves tecnologies que estan ja canviant el món.
Parlem de futur per acabar. Quins projectes teniu sobre la taula?
El primer, reprendre l’expansió que ens va quedar congelada amb la pandèmia i, després, el que ja t’he comentat, seguir creixent en la part d’administració per arribar a ser una gran empresa en aquesta activitat, amb molts clients i sobretot molt satisfets.
I això passa per aplicar tecnologia, automatitzar processos i establir vincles amb altres empreses d’administració i serveis immobiliaris en general.
