El passat divendres 22 de novembre de 2019 el Ple del Tribunal Constitucional va dictar una sentència en la què es resolia el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel president del Govern d’Espanya, Mariano Rajoy. La sentència, en la què el ponent va ser Juan Antonio Xiol Ríos, va posar de manifest una divergència d’opinions entre els magistrats del Tribunal, atès que va tenir fins a 4 vots particulars.
La sentència només ha estimat parcialment el recurs presentat, en declarar inconstitucional l’apartat tercer de l’article 621-54 del Llibre sisè del Codi Civil Català. L’esmentat article regula el Pacte de condició resolutòria i declara inconstitucional el procediment notarial de resolució de conflictes en entendre que aquest vulnera les competències de l’estat en matèria de legislació processal.
En aquest sentit, recordem que l’article 621-54 regula el pacte de condició resolutòria en els casos de manca de pagament del preu ajornat en el marc d’una compravenda d’un immoble. El mateix faculta al venedor a resoldre el contracte i recuperar l’immoble sempre i quan requereixi al comprador via acta notarial que, en un termini de 25 dies, efectuï el pagament pendent.
El pacte pot tenir entrada al Registre de la Propietat si aquest s’ha formalitzat en escriptura pública i preveu la facultat de resolució en cas d’impagament de al menys el 15% del total del preu més interessos. En aquest cas, la readquisició del bé pel comprador provocarà que el bé afectat quedi gravat en el Registre de la Propietat per un valor igual al que, en el seu cas, s’hagi de retornat al comprador.
Com a conseqüència de la sentència, no es podrà fer ús del procediment notarial que conté l’apartat tercer l’esmentat article sinó que s’haurà d’acudir als Jutjats i Tribunals.
En definitiva, l’Alt Tribunal entén que la Generalitat està facultada per legislar en matèria de contractes de compravenda, permuta, mandat i gestió de negocis aliens en entendre que aquests guarden relació amb les institucions del dret civil català existents a l’entrada en vigor de la Constitució Espanyola i, per tant, són matèries legislatives assumides per la Generalitat de Catalunya en virtut de l’article 129 de l’Estatut d’Autonomia.
