Asha Miró
He anat fins als cor de Gràcia per trobar-me amb en Xavier Perramon. Entre aquells carrers plens de vida, hi ha una de les nissagues del món immobiliari, la família Perramon, que porta més de tres generacions en el negoci. En Xavier, juntament amb la seva cosina Marta i el seu germà Joan, és la nova saba, que empeny l’empresa amb força, amb constància, tenacitat i innovació. Han tingut uns bons exemples: el del seu pare, el tiet i l’avi que van continuar el petit negoci familiar. És emocionant veure’l com parla amb orgull de la seva història i com ha estat capaç de modernitzar i donar un nou impuls a una empresa amb més de 125 anys d’història.
Perramon és un nom molt conegut en el món immobiliari i la seva història es remunta a diverses generacions. Ara esteu en un relleu generacional. Com ha estat el procés?
Ha estat un procés que vam engegar fa quatre o cinc anys, ja que aquestes coses s’han de fer bé i sense canvis molt traumàtics.
Recordo que ja parlàvem del tema, però un dia, corrent amb un amic meu que és consultor, em va dir: “has d’entrar a l’empresa familiar, perquè en els últims vint anys ha crescut molt”. Havíem passat de 4 a 12 persones, però no hi havia estructura ni organització. Tothom feia de tot, com al començament.
Vaig entendre que tenia raó, que estàvem duplicant feines i que, amb el relleu generacional, podia ser el moment ideal per compartimentar l’empresa, per canviar la forma de fer les coses.
L’auditoria va servir per aflorar moltes coses, per sacsejar-nos a tots plegats i veure que havíem de fer les coses d’una manera diferent. Nosaltres som una empresa familiar de cinquena generació i amb 125 anys d’història i això té coses bones, però en té d’altres de dolentes, que cal canviar.
Ha estat d’alguna manera, fer net i tornar a començar.
Sí, i no ha estat un camí fàcil. Hem fet nou equip amb el meu germà i la meva cosina, fem pinya i anem tots a una. Però hi ha hagut coses difícils d’assumir pel meu pare i el meu tiet. Especialment pel meu tiet, ja que ell sempre havia portat les coses d’una forma molt personalista on, des del propietari d’un pis que tenia una petita avaria fins al propietari de 20 pisos, tots parlaven directament amb ell.
Nosaltres som bàsicament administradors de finques i, com et deia, es gestionava igual a tots els tipus de clients. Això va arribar un moment que es va fer insostenible, no podia passar tot per una sola persona i vam començar a repartir els clients i a crear departaments amb tasques ben definides.
En aquest procés de canvi vau descobrir moltes coses?
I tant, i algunes molt rellevants.
Vam veure que, com a administradors, teníem una cartera molt important en lloguers, però que de vendes fèiem molt poques. Estàvem perdent una quantitat molt important de potencials vendes i, per això, vam crear un departament comercial de veritat, que es dediqués plenament al tema.
I aquí és on comença de veritat el meu camí com a API. Jo em vaig col·legiar com a administrador just acabar els meus estudis universitaris, d’administrador de finqu,es perquè creiem que pertànyer a un col·legi professional dona prestigi i credibilitat. Tal i com va fer el meu avi al seu dia, també em vaig col·legiar com a API. Però no havia exercit mai d’API ni havia trepitjat el Col·legi.
Vas entrar en aquest món per vocació o per tradició?
La veritat és que no t’ho sabria dir! Ja de ben petit el meu avi em portava amb ell a visitar clients o a la Cambra de la Propietat a ingressar fiances. El despatx el teníem a tocar de casa i jo hi anava molt sovint. Tot i que el meu pare sempre em deia que era una feina que cremava molt, al final vaig acabar ficat en aquest món.
També suposo que va influir que, amb la meva dona, vam començar a sortir de molt jovenets, amb 14 anys, i la idea d’una vida estable ens semblava atractiva. Però com et deia, no sé si em vaig deixar portar per la meva educació, pel que vivia, o senzillament era la meva vocació.
125 anys són molts anys. Explica’m els inicis i com una família porta tants anys dedicada a aquesta professió.
Sí que és curiós.
La veritat és que jo sé més a partir de la generació del meu avi. De la història del meus besavi i rebesavi no se’n parla massa. Però sé que vam començar al carrer Sant Sever al Gòtic i després, al cap d’un temps, ja vam anar a Gràcia, que és on estem establerts, al carrer Nil Fabra, on teníem el despatx en un pis on vivien les meves tietes. Era un pis gran i es podia compatibilitzar el viure-hi i el rebre als clients.
Pensa que aquesta feina no donava per molt abans i l’administrador, que aleshores era anomenat procurador, es dedicava bàsicament a tasques molt manuals com anar a cobrar els lloguers pis per pis, no tenia una funció de gaire valor afegit.
El meu avi compaginava la seva feina amb d’altres com, per exemple, vendre baietes, per poder complementar els ingressos. Poc a poc les coses van anar una mica millor també per l’expansió comercial de Barcelona i és aleshores quan el meu pare entra al negoci familiar, coincidint amb els inicis de la informàtica en la professió.
El despatx es va informatitzar davant de la incomprensió del meu avi, que era incapaç d’assumir que els ordinadors poguessin fer tot allò que ell tenia al cap, no ho acceptava. I això el va portar a una depressió i el meu pare es va quedar sol portant el negoci.
Davant del repte, el meu pare va trucar al meu tiet, que tenia una bona feina a una altra empresa, per demanar-li ajuda, i junts van acabar d’informatitzar l’empresa i això va provocar que experimentéssim un creixement exponencial en poc temps.
Després ja es van anar unint la resta, començant per la meva cosina.
Què has aprés del teu pare i del teu avi?
El més important que ens han transmès és que d’aquesta professió es pot viure bé, però que has de treballar dur. Les coses no passen perquè sí, hi ha una feinada al darrera i has de ser constant en el teu dia a dia.
I els valors principals que ha de tenir un bon administrador de finques és ser molt honest i responsable perquè, al cap i a la fi, estàs manegant molts diners que no són teus i això has de tenir-ho molt clar. Els diners són del client i això es sagrat. Tenim casos d’administradors que han tacat la reputació i la imatge de la professió per falta d’honestedat, per no tenir clara aquesta diferència entre els teus propis diners i els del teu client. La honestedat és imprescindible en la nostra professió.
Quins són els valors de Finques Perramon?
Sempre hem volgut tenir un tracte mols directe i personal amb el client i, per això, no hem volgut créixer massa. També ser molt transparents, donar tota la informació al client i, si t’equivoques, reconèixer que t’has equivocat. La transparència és fonamental, si no tens res a amagar, els clients ho valoren.
Un dels problemes que sempre han tingut el meu pare i el meu tiet és que els costava molt delegar en altres persones, perdre el contacte personal amb el client. He hagut de fer molta pedagogia interna perquè tothom tingués clar que l’equip de persones que tenim són els que han de tractar directament amb el client perquè, d’altra manera, nosaltres no podem arribar a tot.
Està clar que des dels inicis de Finques Perramon fins ara el model de negoci deu haver canviat moltíssim. Com us heu anat adaptant a aquests canvis?
A veure, des de fa uns vint anys creixíem de forma orgànica, per augment de volum de feina. Quan estàvem saturats, es contractava a un nova persona i així recurrentment.
Però fa uns 4 anys vam dir prou, vam fer l’auditoria que et comentava al començament, vam netejar i endreçar la casa, jo em vaig ficar de ple en el món API i vam crear el departament comercial.
Aprofitant aquest canvis, vam crear una estructura de departaments de veritat, amb un departament administratiu i de personal, i els departaments de vertical, horitzontal o comercial.
Com que jo mai havia fet d’API ni havia creat un departament comercial, em vaig apropar al Col·legi a demanar ajuda. Em va atendre el Juanjo i vaig compartir amb ell les idees que tenia i vam fer dues sessions de treball que em van anar molt bé per entendre quines eren les peces clau en una immobiliària, què havia de fer cada persona perquè tot funcionés. I a partir d’aquí, vam arrancar la nova activitat.
I després has passat a ser part del Col·legi, no?
Sí, al cap d’un temps, quan jo estava fins dalt de feina i havia obert un local a peu de carrer, em va venir a veure el Juanjo per proposar-me ser delegat del Col·legi. Em va explicar tot el que implicava i, sabent-me molt greu, vaig dir que no podia assumir més càrrega de treball. El Juanjo ja s’ho imaginava i portava una segona proposta sota el braç.
En aquell moment, en Gerard Duelo es presentava a les eleccions per president del Col·legi i volia muntar un comitè adjunt a la junta amb gent jove del sector que aportés visions diferents. I a això vaig dir que sí.
Vaig estar en tot el procés electoral amb el Gerard i, et puc dir que ha estat un període on he experimentat gran creixement personal i professional. Veure la seva capacitat organitzativa, com creava els equips, com distribuïa la feina, com treia projectes del no res, va ser com un món nou per a mi.
El meu pare i el meu tiet sempre han estat una referencia a nivell de valors, d’honestedat, de constància, però la veritat, és que jo no havia sortit mai de casa, no havia vist res diferent. Per mi, va ser un canvi.
Un cop vam guanyar les eleccions i vaig començar a formar part de la Junta, vaig preparar un qüestionari de 50 preguntes i em vaig presentar al despatx de diversos col·legues de rellevància en el sector per demanar-los que el responguessin. Em va sorprendre com em van rebre, com van acceptar compartir amb mi informació molt rellevant de com organitzaven les seves empreses, de les seves polítiques de sous, tipus de personal que tenien, quins departaments, en fi, em van explicar tota la maquinària de les seves companyies, sense cap problema.
Amb això vaig crear un dossier molt complet amb 5 models de negoci diferents i ens vam asseure amb el meu pare i el meu tiet i els vaig dir el model que jo volia. I estem seguint les pautes d’aquests models que els meus col·legues van compartir obertament amb mi. Per tant, puc dir sense cap mena de dubte, que la meva entrada al món API i al Col·legi m’ha canviat la vida.
En tots els anys que ja portes a la professió, quins són els canvis més notoris que has vist en el mercat i en els clients?
El més rellevant per a mi és el canvi en la forma de comunicar-nos amb els clients. El correu electrònic, els mòbils, el whatsapp i la immediatesa que ara es demana, millor dit, que s’exigeix, ha creat una revolució en el sector. Si no estàs ben organitzat, et col·lapsa.
I un altre tema que ha canviat molt, i en negatiu, és l’augment de burocràcia i l’enrevessament de la legislació. Pensa que ens hem trobat en la situació d’haver de contractar persones per fer feines derivades de tota aquesta legislació, que abans no havíem de fer.
I el darrer canvi és la quantitat d’informació a què el client té accés que sovint el desinforma. Tothom cerca a internet i et ve al despatx amb la teva feina “feta”, però evidentment, les coses no són tan senzilles i s’ha de filtrar molt la informació que trobes i saber-la interpretar.
I com feu la captació de clients?
Quan vam fer l’estructuració de l’empresa i, tenint en compte que Barcelona és molt gran i és com una selva, vam decidir fer-nos forts a Gràcia, òbviament sense renunciar a tota la cartera de clients d’administració, lloguer i venda que tenim per tota Barcelona. Però on volíem i podíem ser diferencials era a Gràcia, per tots els anys que fa que hi som i la quantitat de gent que coneixem.
A partir d’aquí, vam assistir a cursos de captació en exclusiva del Col·legi d’API i vam aprendre molt. Un cop més, el Juanjo també estava pel mig! Vam començar a fer una comunicació interna amb els clients, vam crear una newsletter informativa, explicant canvis de normativa i temes relacionats amb la venda, perquè la gent sabés que sabíem el que fèiem.
I el boom va venir quan vam entrar a Apialia. Nosaltres tenim ja una gran cartera de clients, als què els administrem les propietats i, de forma natural, els hi és més fàcil venir a nosaltres que a una agència que no coneixen de res, si volen vendre una propietat. Però també hi havia la reticència de veure’ns com a administradors i el dubte de si faríem bé la comercialització o no.
Jo els vaig explicar que no patissin en signar una exclusiva amb nosaltres, que els garantia que jo els acompanyés en tot el procés perquè, pel fet d’estar a Apialia, a més del meu departament comercial, compartiria el seu pis amb 20 companys que només es dediquen a la venda de pisos.
La veritat és que en aquests 2 anys que portem a Apialia els resultats de captació i vendes han estat molt bons. Estem molt contents.
És a dir, vau saber aprofitar la vostra posició com a administradors per obrir una nova línia de negoci?
Totalment. Pensa que els nostres punts forts són la gestió de patrimonis i la gestió de comunitats de propietaris, i amb els anys hem fet una cartera molt important de clients als quals els hi gestionem els lloguers de les seves propietats. Òbviament, sempre hi havia clients nostres que es venien part del seu patrimoni i nosaltres ho sabíem perquè els preparàvem part de la documentació necessària, però era algú altre qui gestionava la venda.
Estàvem tant absorbits pel dia a dia que no analitzàvem el que deixàvem passar, fins que un dia vam fer l’anàlisi i vam veure que els nostres clients cada any venien entre 20 i 30 pisos.
Estava molt clar que havíem de crear aquesta nova línia de negoci. Ens vam formar i vam demostrar als nostres clients que podíem gestionar les seves vendes de forma eficient i professional.
M’has comentat que van passar vàries persones per l’equip comercial que no van funcionar. Es difícil trobar gent bona en el sector?
Bé, jo crec que no és un problema exclusiu del sector. Jo parlo amb amics que volen contractar gent en diferents sectors i els costa moltíssim trobar gent jove que s’uneixi a les seves empreses, fins i tot multinacionals.
De fet, les nostres últimes contractacions han estat de gent sènior, personal jove és impossible. Moltes vegades hem acabat contractant gent de proximitat, com per exemple un gran amic meu de l’escola, que ara forma part de l’equip, o gent que ens ha arribat a través dels nostres propis clients.
Hem acabat fent un equip intergeneracional, que va des dels 50 als 25 anys, del què n’estic molt orgullós i on es treballa molt i molt bé.
Parlem de la pandèmia i l’obligada digitalització de la feina. Com us ha afectat?
La pandèmia al final l’hem vist com una oportunitat. En el nostre cas, hem tingut la sort de ser administradors de finques i això vol dir que una branca molt important de l’empresa no ha notat l’impacte de la situació actual.
Lamentablement, en la gestió de lloguers s’ha incrementat molt la feina, sobretot amb llogaters de locals que no podien pagar i s’havien de buscar acords amb els propietaris i també amb els canvis legislatius.
En el tema de la digitalització ja ens hi vam posar quan vam fer tota la reestructuració de l’empresa i això ens ha permès treballar bé i, fins i tot, perfeccionar una mica els nostres processos. També ens ha fet entrar, com a tothom, en la nova realitat del teletreball i per nosaltres ha estat positiu. Ara tenim equips mixtes a l’oficina i en remot i, fins i tot, fem algunes reunions de propietaris per videoconferència.
I què en penses de la nova llei del lloguer?
La veritat és que ha estat una mica caos, perquè cada quinze dies sortia un nou decret que canviava alguna cosa i assimilar-los i explicar-los als propietaris ha estat un malson. És una feinada de por i que ens ha fet estar fins dalt durant tot el confinament i la pandèmia. Molta més feina ingressant molt menys per l’ajust a la baixa de molts lloguers i, desgraciadament, la pèrdua d’alguns altres perquè moltes persones no han pogut fer front als pagaments.
Què creus que poden aportar els API a la societat?
En primer lloc, professionalitat i servei. Les lleis canvien constantment i hi ha una quantitat immensa d’informació a la xarxa que sovint desinforma als clients i, per tant, la nostra funció ha de ser explicar molt bé als clients els canvis i com els afecten. Al final hem de ser la garantia de cara al client de que la informació que li transmets surt de la font correcta, que és fiable. Els hem de donar tranquil·litat i seguretat.
I com t’imagines la professió d’aquí 10 anys?
Tot i que la tecnologia, evidentment, tindrà cada vegada un paper més rellevant, vull pensar que el factor humà i les relacions personals seguiran sent molt importants. Treballem amb un producte molt especial i que sovint té associades moltes emocions, té una història. La tecnologia ens pot ajudar a que, per exemple, formalitzar un contracte sigui quasi automàtic i això és molt bo, però no pot posar aquesta part d’acompanyament emocional que els professionals del sector fem cada dia. Així que la tecnologia és una eina molt potent, per exemple amb els tours virtuals, la fotografia 360º i d’altres avenços que ja hem incorporat, però el factor humà és i seguirà sent fonamental en aquesta professió.
Tu tens un paper actiu en el Col·legi d’API de Barcelona i hi col·labores a diari. Com valores pertànyer a aquest ens?
A nivell personal he conegut gent que m’ha aportat moltíssim i m’ha ajudat a créixer i, a nivell professional, m’ha obert al món exterior.
Jo estava acostumat al petit món de Finques Perramon i feia les coses com es feien a Finques Perramon, però sense qüestionar-me perquè ho fèiem d’aquella manera i no d’una altra. Les coses es feien així i punt.
Quan he començat a relacionar-me amb tots els professionals del Col·legi he descobert mil maneres diferents de fer aquelles coses que fèiem a casa. A partir d’aquí comences a generar idees, comences a provocar conflictes interns i a evolucionar. Formar part de la família API de forma activa m’ha donat la oportunitat de conèixer a gent molt interessant a nivell personal i professional i m’ha obert un nou món.
Què li diries a la gent jove que es vol dedicar a la professió d’API?
Que per dedicar-se a aquesta professió, el més important és que t’agradi tractar amb persones. Que és una feia amb una càrrega emocional molt forta en cada operació i que, si tractes bé a la gent i tens constància, l’èxit i els diners arribaran com a conseqüència. Però en aquest ordre. Si busques els diners sense més, fracassaràs. Es important que facis aquesta feina perquè t’agrada, que tinguis molta paciència, perquè et farà falta, i que et vegis com un mediador, com una persona que sempre estaràs entre dues parts resolent conflictes i fent que la gent es posi d’acord. Has de tenir molta constància, posar-hi hores i ser totalment honest i transparent.
Per acabar, quins són els vostres projectes de futur?
Bé, el nostre cas és una mica especial perquè els projectes de futur són els que ara mateix tenim sobre la taula! Però abans de parlar dels projectes de futur, voldria primer de tot agrair al meu pare Miquel Perramon Dalmau i el tiet Jaume Perramon Dalmau per tota la feina feta i la confiança dipositada en nosaltres.
Com t’he dit abans, portem 4 o 5 anys planificant i ara estem en plena execució. Però a curt termini, et diria que el nostre objectiu és consolidar tots aquests canvis que hem projectat. És important que anem fent passos ferms i consolidant els canvis i no tornar-nos boixos i voler córrer massa.
