El document de reserva o contracte de reserva -emprat de forma freqüent en la professió dels agents immobiliaris en el marc d’una operació- és un contracte atípic, és a dir, no està regulat normativament. Per tant, la configuració del contracte és lliure, podent fer “un vestit a mida” que reguli tots aquells aspectes que siguin necessaris.

En aquest sentit també és necessari recordar que en qualsevol tipus de contracte –i més en contractes atípics– ha d’existir un equilibri entre les obligacions i els drets assumits per les parts, així com un redacció de les clàusules clara que no pugui induir a error.

No obstant l’anterior, és habitual que aquests documents no s’adaptin al cas en concret, sinó que s’utilitzin models tipus o estàndard molt escarits i senzills. En aquest models, com a norma general, hi manquen elements essencials de l’operació que permeten que el potencial comprador es faci una imatge clara i concisa de la mateixa. Raó per la qual els Jutjats i Tribunals venent obligant, quasi unànimement, a que s’hagi de retornar l’import de la reserva al potencial comprador.

D’altra banda, la regulació actual a Catalunya, en concret l’article 621-8 del llibre sisè del Codi Civil Català, estipula que “El lliurament pel comprador d’una quantitat de diners al venedor s’entén fet com a arres confirmatòries, és a dir, en senyal de conclusió i a compte del preu de la compravenda”. Per tant, s’ha de tenir especial cura alhora d’acceptar quantitats a compte, doncs depenent de les facultats que el propietari/venedor hagi atorgat a l’agent, aquest podria estar acceptant -tàcitament- unes arres confirmatòries.

En conclusió, la nostra recomanació des del Col·legi i Associació d’agents Immobiliaris és la de no fer ús d’aquest tipus de documents i fer directament un contracte de compravenda amb arres.